A finals de l’any passat Open Science NL va presentar el seu programa de treball per
2026-27 que té per objectiu fer que la ciència oberta sigui la norma als Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13 àmbits d’acció
agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt:
1) les infraestructures, que són les que ho fan possible,
2) el desenvolupament de coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de ciència oberta, per usar infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum, per fer-ho fàcil,
3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques compartides i fer que l’obert sigui la norma,
4) els incentius, que fan que fer ciència oberta tingui recompensa, i
5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar el progrés del pla i de les
seves accions.
El Pla (28 pàgines), que val la pena llegir o fullejar, assenyala accions o objectius una
bona part dels quals es desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que
es donin sota aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell
de Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les polítiques de gestió
de dades de recerca i d’accés obert del Consell. El seguiment del Pla comptarà amb un monitor de ciència oberta que ara mateix està en construcció.
La ciència oberta continua generant llibres. Els darrers dels quals hem tingut notícia:
– Philosophy of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre curt (70 p.) però ple
d’argument i observacions dignes de ser tingudes en compte, per exemple, critica
l’èmfasi que la CO posa en compartir, ja que això pressuposa que els resultats de
la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes de Summer Wilson o la de Mark
Rubin.
– Ciência Aberta no Brasil: conquistas e desafios Creators, amb F. Couto Corrêa da
Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre: permet “comprendre
els reptes i les perspectives de la ciència oberta al Brasil [i] les estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les entitats” del Brasil.
–Publishing Beyond the Market: Open Access, Care, and the Commons, de Samuel
A. Moore. Centrat en l’accés obert, ell llibre “argumenta que el canvi cap a l’accés obert s’hauria de centrar menys en l’accessibilitat gratuïta dels resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Són 4 capítols (200 p.): 1) relacions entre l’accés obert i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per l’acadèmia, i, 4) infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.
Informació redactada per Lluís Anglada, membre del projecte.