Accés obert i acords transformatius  

S’ha publicat l’informe Medición del acceso abierto en las universidades españolas y CSIC (2019-2023) que mostra un creixement d’articles en OA: del 75,6% el 2022 al  80% el 2023. Aquestes dades inclouen articles en obert a repositori institucionals. Segons l’informe, “la medició reflecteix que, a partir del 2020, es produeix un important increment en la publicació a revistes híbrides, probablement degut als ATs”. Les dades de l’estudi s’han fet a partir de fonts obertes (OpenAlex) i els datasets estan oberts.

Segons l’informe els articles en obert passen de ser del 72 al 80% entre els anys 2019 i 2023, però els creixements entre els diferents tipus d’OA no són homogenis. Entre els anys citats els articles oberts en revistes daurades passen del 23,7 al 28,5 %, i en revistes diamant del 14,1 al 14,3%; en canvi en revistes híbrides del 6,9 al 24,2%, i en canvi, en repositori del 19 al 6%.  

Molts estudis apunten al mateix: l’OA creix però no en revistes daurades sinó en híbrides, i no hi ha altra explicació que és gràcies als acords transformatius (ATs). Per exemple un estudi de les revistes de les entitats integrades a OASPA: Fully OA journals output shrank in 2023, but hybrid OA made up the lost ground on s’afirma que “el nombre d’articles en revistes daurades s’ha reduït respecte el 2022, mentre el d’articles OA a revistes híbrides segueix creixent amb força”.

Els efectes dels acords transformatius pot examinar-se amb detall a la presentació  Acuerdos transformativos de les XXXas Jornadas Investigación de las Universidades Españolas el novembre passat. S’hi especifica: el marc de les negociacions, els acords fets, el seu cost i la seva evolució i els resultats obtinguts. Com en estudis similars, es veu que els ATs contribueixen molt a l’increment de l’OA i poc a la contenció o reducció de cost. A les dades espanyoles, com a estudis similars, els manca avaluar la despesa que continua havent-hi de publicar en obert fora dels ATs vigents, que cal sumar-la a la despesa total de la comunicació científica.

Amb els acords transformatius està passant una mica com amb els antics acords consorciats: molta alegria pels primers resultats i la sensació de continuar estant on estàvem al cap de poc. Es pot veure en el text breu, interessant i contundent de swissuniversities (la institució paraigües de les universitats suïsses) que han adoptat un nou “Mandate for the Negotiations with Major International Publishers”. El mandat reflecteix un gran descontent amb la situació actual ja que constaten continuar estant lluny de l’OA complet que perseguien, insinuen que cal una coordinació internacional per arribar a acord amb els principals editors (Elsevier, Springer Nature i Wiley) i enumeren uns principis sota els quals hauran d’ajustar-se les contractacions futures.

Caldrà anar seguint com evoluciones els ATs. Per una banda, el consorci SURF dels Països Baixos acaba de renovar el seu acord de R&P amb Elsevier; per una altra els moments econòmics dolents que estan vivint les universitats del Regne Unit han repercutit en les subscripcions consorciades i tres universitats han abandonat l’acord del JISC amb Elsevier. A un post al Bloc de la LSE s’explica “Why are universities ending their Elsevier open access agreements?” A partir del març, el JISC negociarà la “nova generació” d’acords OA amb els editors. Caldrà fer-ne el seguiment. Afegir que la renovació d’ATs que fa la CRUE + CSIC sembla que s’ha trencat amb Elevier i que no hi ha acord pel 2025, segons n’informa elDiario.es.

Informació redactada per Lluís Anglada (ORCID Id 0000-0002-6384-4927) membre del projecte.