El passat 03.04 OpenAIRE va fer el webinar Horizon Europe Open Science requirements in practice del que se’n pot veure l’enregistrament i les diapositives de la presentació. Aquestes darreres val la pena mirar-se-les amb cert detall, tant pel que expliquen respecte HE com per la influència que els programes Horizon han acabat tenint en les polítiques nacionals i institucionals. Els requeriments per als articles seran que aquests (en la seva versió revisada per iguals) estiguin en obert de forma immediata en un repositori de confiança sota una llicència CC-BY 4.0. Per a les dades de recerca FAIR es requerirà un pla de gestió actualitzat, dipositar les metadades en obert tan aviat com es pugui, i dipositar les dades en un repositori de confiança sota el principi de ‘tan obert com es pugui, tan tancat com calgui’. Al webinar també s’hi van incloure explicacions de la plataforma Open Research Europe (ORE), del EU Open Research Repository (Zenodo) i del EOSC EU Node.
La Comissió Europea ha anunciat (26.03) que, després d’alguns canvis en el programari, la plataforma d’edició acadèmica en obert Open Research Europe (ORE) està preparant la seva següent fase i passarà a estar operada pel CERN. La gran força d’ORE és el suport institucional que té; aquesta quedarà reforçada amb l’entrada de deu països nous en la plataforma, entre els quals Espanya. En aquesta nova fase s’establirà un model de finançament i governança col·lectius. Els països de les organitzacions governamentals que hi participen són: Alemanya, Àustria, Eslovenia, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. ORE va ser creada per la CE el 2021 com a plataforma oberta on publicar recerca finançada amb fons públics, concebuda com alternativa a les editorials comercials i per promoure pràctiques de ciència oberta (l’OA i la revisió per iguals oberta).I ja que estem en el tema dels preprints, molt interessants les reflexions del post de Jonny Coates a Scholarly Kitchen, 14.04: From Open Access to Preprints: Are We Repeating the Same Mistakes in Scholarly Publishing?. S’hi repassen les raons que Richard Poynder dona per argumentar el fracàs de l’OA i s’examina si aquestes no es donen també en el moviment dels preprints