La recerca arqueològica a Catalunya: una aproximació a partir dels projectes de recerca (2014-2022)

Avui us compartim un article publicat fa poc a la revista El Profesional de la Información dins el marc del projecte.

Davant la manca evident d’estudis que analitzessin l’estat de la recerca arqueològica a Catalunya, pas previ imprescindible per poder avaluar l’obertura d’aquesta disciplina, va sorgir la necessitat d’aquesta investigació. Així doncs, l’article que us compartim té com a principal objectiu dibuixar el panorama de la recerca arqueològica a Catalunya actual, i identificar-ne els principals actors i els temes més estudiats. També s’hi estudien les tendències dels darrers anys per veure l’evolució en la importància de les institucions de recerca i la capacitat de captació de recursos de la disciplina.

Amb aquests objectius, s’han analitzat les convocatòries públiques de finançament de projectes i grups de recerca tant en l’àmbit europeu com estatal i català.

Els resultats posen en relleu el paper preponderant en el món de la recerca arqueològica catalana de tres universitats (la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra) i dos centres de recerca (Institut Català de Paleoecologia i Evolució Humana i Institut Català d’Arqueologia Clàssica) a l’hora de rebre finançament públic, tant pel que fa a les quanties com al nombre de projectes aprovats. D’entre aquests, cal remarcar especialment la importància creixent dels dos centres CERCA esmentats, ja que ambdues institucions han crescut molt en els darrers anys en capacitat de captació de recursos.

Pel que fa a l’evolució dels últims anys, aquesta està marcada per l’impacte de la crisi econòmica en forma de davallada en el finançament públic de l’arqueologia i la lenta recuperació dels darrers anys. Això es deu al fet que la majoria de projectes en recerca arqueològica estan finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el gruix del finançament, malgrat tot, és aportat per les convocatòries de recerca de la Comissió Europea, amb ajudes molt més quantioses.

Finalment, la recerca també ha permès identificar la prehistòria com el període cronocultural més estudiat. La majoria de projectes se centren en l’estudi de jaciments o de territori, especialment en el context català, espanyol o mediterrani.

Com citar: Batlle-Baró, S., & Abadal, E. (2023). Archaeological research in Catalonia: projects 2014-2022. El Profesional De La información, 32(6). https://doi.org/10.3145/epi.2023.nov.19

Text elaborat per Sabina Batlle-Baró.