Ciència Oberta: un premi, un article i una enquesta

El passat 18 de febrer es van lliurar els Premis de Ciència Oberta de Catalunya 2025. Es pot veure l’enregistrament de l’acte, del que en recomano especialment les paraules dels
premiats: els investigadors joves Blanca Arias (42:40) i Jordi Gené (49:30), de l’investigador sènior Josep Perelló (57:30) i de la UAB. També el parlament de la consellera (23:20) i el del president de la Generalitat (1:13:45). I la nota de premsa, aquí.

Un article de Roberto Martin-Melon i de Sara Martínez-Cardama (a la Revista Española
de Documentación Científica
) analitza els serveis de gestió de dades de recerca a les
universitats espanyoles
. L’article investiga: la situació del servei, els elements que l’impulsen i els que el frenen i el paper de les biblioteques com a facilitadores del servei. El panorama és desigual: algunes biblioteques preveuen oferir el servei, la majoria es limiten a fer formació i assessorament i algunes ofereixen serveis avançats que inclouen la FAIRificació de les dades i el seu dipòsit en un repositori.

La Unesco continua mostrant el seu suport a l’AO Diamant (AOD) amb la publicació a finals de l’any passat de Advancing Equity and Inclusion in Scholarly Communication : Findings from the Consultation on a Global Diamond Open Access Framework. Es recullen aquí els
resultats d’una enquesta internacional que va tenir quasi 2.900 respostes de persones
de 90 països (un 43% eren d’Amèrica Llatina i un altre 43% d’Europa i Amèrica del
Nord) i feta amb l’objectiu de conèixer les pràctiques actuals, els reptes estructurals i
les aspiracions de la comunitat que promou la comunicació acadèmica no comercial.

Els resultats de l’enquesta (clars i informatius) s’agrupen en tres blocs:
– L’AOD en la pràctica (rols i responsabilitats, valors, motivacions, aspiracions …)
– Reptes estructurals i sistèmics (falta de reconeixement i visibilitat, barreres
tècniques i de capacitat, barreres d’entrada i disparitats regionals…)
– Prioritats dels agents interessats en construir un marc global (impactes i beneficis
en la comunicació acadèmica, mecanismes de suport, rol de la Unesco…)

Els enquestats van identificar cinc direccions clau per promoure l’AOD:
– desenvolupar marcs polítics de suport,
– enfortir la capacitat i les infraestructures institucionals,
– promoure la cooperació regional,
– compartir pràctiques, i,
– desenvolupar eines de monitorització.

Informació redactada per Lluís Anglada, membre del projecte.