La ciència ciutadana s’ha consolidat com un dels àmbits més dinàmics de la investigació contemporània gràcies a la seva capacitat per incorporar la ciutadania en la producció de coneixement i en la seva expansió en camps tan diversos com les
ciències naturals, la salut, les ciències socials i les humanitats. No obstant això, la seva creixent rellevància planteja una qüestió clau: on comencen i acaben els límits daquest domini de coneixement? Aquesta pregunta guia l’estudi publicat a Journal of Documentation per Aurora González-Teruel i María Francisca Abad, les qui comparen set estratègies bibliomètriques utilitzades per identificar publicacions sobre ciència ciutadana a Web of Science. A partir de l’anàlisi de articles publicats entre 2020 i 2024, avaluen tant la capacitat de recuperació de cada estratègia com les diferències entre els conjunts de dades obtingudes.
Els resultats revelen una situació especialment significativa. Encara que sis de les set estratègies analitzades recuperen volums de publicacions relativament similars, la coincidència real entre els documents identificats és sorprenentment baixa. Aquesta escassa superposició posa de manifest que no existeix un consens terminològic per representar la ciència ciutadana. En altres paraules, diferents investigadors estan estudiant aparentment el mateix fenomen, però accedeixen a conjunts documentals molt diferents a causa de les paraules clau i criteris de cerca que empren.
La principal fortalesa de l’article rau que els resultats transcendeixen el plànol tècnic per plantejar una reflexió de caràcter epistemològic. Les autores mostren que les decisions metodològiques associades a la recuperació dinformació funcionen, en realitat, com a mecanismes de demarcació del propi camp. Des de aquesta perspectiva, delimitar la ciència ciutadana no consisteix únicament a identificar i recopilar publicacions rellevants, sinó també a definir quines pràctiques, actors i formes de producció de coneixement queden integrats al domini. Així, la selecció de determinats termes, descriptors o corpus documentals no es limita a representar una realitat preexistent, sinó que contribueix activament a configurar-la, influint en la manera com la ciència ciutadana és compresa,
representada i legitimada dins del sistema científic.
La conclusió que ens deixa l’estudi és la d’un àmbit que no es pot entendre com una disciplina científica consolidada amb fronteres estables, sinó com una vasta xarxa interdisciplinària i transdisciplinària dactors i pràctiques. Les autores conclouen que qualsevol intent de cartografiar o comprendre la ciència ciutadana exigeix abandonar les visions rígides i assumir plenament la seva naturalesa plural i dinàmica, reconeixent la diversitat terminològica, metodològica i epistemològica que caracteritza aquest domini de coneixement.
Citació: González-Teruel A, Abad-García M (2026;), «Citizen science as a knowledge domain: a comparative study of seven search strategies in bibliometric studies». Journal of Documentation, Vol. ahead-of-print No. ahead-of-print. https://doi.org/10.1108/JD-01-2026-0017