La ciència oberta és un canvi de paradigma, una manera diferent de fer ciència, i per això un dels seus eixos és facilitar fer el canvi cultural que representa. Per crear una nova cultura de la ciència (més oberta, més col·laborativa i més social) els països, les institucions i els activistes pro CO organitzen fires, congressos i trobades sobre ciència oberta, han instituït premis que reconeixen les aportacions de persones i organitzacions per afavorir la CO i han creat instruments de formació. Sense pretendre ser exhaustius, en relacionem aquí alguns.
Fires
El CERN anuncia la Open Science Fair 2025 (del 15 al 17 de setembre, a Ginebra) sota el lema “Fusing Forces – Accelerating Open Science through Collaboration”. El Leibniz Strategy Forum on Open Science, de la Leibniz Association, la Open Science Conference 2025 (a Hamburg, 8 i 9 d’octubre), enguany enfocada a la intersecció entre OS i IA. Finalment (de moment), Open Science NL el 5è Open Science Festival (a Groningen, 24 d’octubre).
Bona part de la formació sobre com FAIRificar dades de recerca es fa amb jornades obertes on investigadors i curadors de dades intercanvien coneixements i experiències. La xarxa flamenca de dades de recerca FRDN organitza pel proper 22 de maig un Network Day que es farà a Brussel·les i on també s’examinarà el futur de la ciència oberta a Flandes i el grau de compliment de la política del govern en CO.
Properament es celebrarà a València una “Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social”. Serà el 6 de juny i està organitzada pel projecte Ciencia abierta en España. S’hi presentaran diverses experiències de ciència ciutadana de les universitats de Barcelona, Jaume I, Oberta de Catalunya i València. I encara una altra: el CSUC i la UOC també ha anunciat la data de la 3a Fira FAIR Data (18 de juny) coorganitzada enguany amb la UOC, amb el terrorífic lema de “Fear FAIR Data?” i centrada en la reutilització de les dades de recerca.
Premis
La Generalitat de Catalunya ha convocat la primera edició dels Premis de Ciència Oberta de Catalunya amb l’objectiu de fer els resultats de la recerca més accessibles a tothom. Els premis són tres: per a l’activitat individual del personal investigador sènior que hagi destacat en la promoció dels principis i objectius de la ciència oberta al llarg de la seva carrera en qualsevol disciplina científica, per a persones investigadores menors de 40 anys pels mateixos conceptes, i per a universitats i centres de recerca pel seu compromís amb la ciència oberta. La presentació de candidatures està oberta fins el 27 de juny.
Hi ha moltes institucions que tenen premis per a persones que han destacat en el foment de la CO, per exemple el UPC Open Science Award, els UCL Open Science & Scholarship Awards, els YERUN Open Science Awards o els de la UOC ‘a la Millor Contribució Doctoral en Ciència Oberta’.
També n’hi han que són ajuts a projectes, com els University of Amsterdam Open Science Awards (amb 8 categories de premis: Open Access / Open Data / Open Materials / Open Software…), el Enlight OS Award, o els de la SORTEE (the Society for Open, Reliable, and Transparent Ecology and Evolutionary Biology). A nivell espanyol destaca la Convocatoria María de Guzmán (FECyT) que dona importants ajuts a actuacions de ‘Ciencia en abierto e interoperabilidad en infraestructuras digitales institucionales’ sota tres modalitats : repositoris institucionals, sistemes d’informació CRIS, edició i gestió editorial. També destaquen el que dona Open Science NL per finançar o desenvolupar la millora o desenvolupament d’infraestructures digitals que recolzin la CO
Materials de formació i pàgines web
Un nou curs MOOC de Ciència Oberta. Aquesta vegada fet aquí pel CSUC amb un ajut FEDER REACT: Curs de ciència oberta de les universitats catalanes. El curs consta de 4 mòduls: Introducció a la ciència oberta, Gestió oberta del coneixement: dades, publicacions i infraestructures, Aspectes legals i ètics de la recerca, i Ciència ciutadana i models d’avaluació de la recerca. El director acadèmic ha estat Alexandre López-Borrull, la producció de FUOC i els materials fets per especialistes en cada àmbit de la CO (Ángel Borrego, Candela Ollé, Carmen Reverté, Reme Melero, Ángel M. Delgado, Ciro Llueca, Pastora Martínez Josep Perelló, i Enrique Orduña). S’hi inclouen entrevistes a experts (Eva Méndez, Lluís Codina, Mercè Crosas, Lluís Rovira, Josep Matas, Ignasi Labastida, Jaume Piera i Jordi Molas) i directori d’enllaços web (Rosa Padrós i Natàlia Plancheria). El curs es farà a les universitats adaptat a cada context i en obert per a tothom. També el d’AmeliCA : MOOC Ciencia Abierta como Bien Público: Reflexiones y Acciones. Objectiu: “que investigadors, polítics, bibliotecàries [sic] i editors, tinguin més coneixements de les dinàmiques i bones pràctiques de la CO i que així puguin afrontar i aprofitar aquestes noves oportunitats”; 90 hores, amb certificat.
Moltes universitats i centres de recerca tenen pàgines web amb recursos per fomentar la ciència oberta i les polítiques institucionals vigents que la recolzen; les de les universitats i centres de recerca de Catalunya estan recollides aquí. Algunes universitats han fet biblioguies, per exemple la Politècnica de València, la de Sevilla, la Pablo de Olavide, la Complutense, o la de Burgos…
El Comitè per la CO francès ha fet la Petite encyclopédie de la science ouverte amb la intenció de difondre idees clares sobre 10 temes clau de la CO (infraestructures obertes, dades de recerca, economia de la CO…); de cada tema n’han fet un article d’enciclopèdia disponible en francès i anglès.
Hi ha més coses, però aquí ens plantem.
Informació redactada per Lluís Anglada, membre del projecte.