Ernest Abadal, investigador principal del projecte Ciència Oberta a Espanya, ens ofereix en un dels seus darrers articles les dades sobre el nou model de ciència oberta i com el sustenten les diferents peces que el constitueixen, com l’accés obert, les dades obertes, la revisió per pars oberta, la ciència ciutadana i els nous models d’avaluació científica.

La ciència oberta com a nou model de fer ciència constitueix una transformació radical en la manera de realitzar la investigació científica. Aquest nou model de ciència oberta o Open Science es construeix sobre el treball col·laboratiu entre les persones de l’acadèmia, però també sobre l’obertura i transparència de totes les fases de la recerca, des de la recollida i emmagatzemament de les dades FAIR (Findable, Accessible, Interoperable i Reusable) fins a la publicació dels resultats en accés obert, passant per la revisió per pars oberta o els criteris d’avaluació científica, entre altres aspectes.

La consolidació de l’accés obert a les publicaciones científiques, junt amb el desenvolupament de les TIC als processos d’investigació, ha permès que aquest nou model de ciència s’obri pas en els darrers anys. No obstant això, altres elements han facilitat l’obertura de la ciència: la seva connexió amb els valors clàssics de la ciència, el compromís polític amb la ciència oberta i el suport institucional cap a eixe nou model de ciència, especialment el de la Comissió Europea i altres importants agències de finançament de recerca.

L’article analitza les diferents definicions de la ciència oberta i destaca les seves característiques fonamentals: obertura, transparència i reutilització de continguts. L’element comú a totes les definicions de ciència oberta és la seva consideració com un paraigua d’altres peces que, engranades, permeten moure aquest mecanisme: l’accés obert, les dades obertes o dades FAIR (dades cercables, accessibles, interoperables i reutilitzables), la revisió oberta, l’ús dels preprints, la ciència ciutadana i els nous models d’avaluació de la ciència.

Ernest Abadal desgrana cada una d’aquestes peces per separat, atenent a la notable diferència que presenten els seus graus de desenvolupament individual i la ralentització de les pràctiques de ciència oberta que implica la manca d’accions coordinades entre totes aquestes potes que constitueixen la ciència oberta. Mentre que els avançaments pel que fa a l’accés obert o open access, la compartició de dades d’investigació i el cada vegada major ús dels preprints són destacables, Abadal incideix en l’encara escàs desenvolupament que estan experimentant les noves mètriques i indicadors alternatius a l’hora d’avaluar la ciència, tot i que són un element clau per a incentivar la expansió de la ciència oberta en totes les disciplines.

Aquest article forma part del monogràfic sobre ciència oberta que la revista ARBOR ha publicat recentment, i que ja vam publicar a un altre post d’Open Science Spain.