Els avanços de la investigació al voltant de la COVID-19 facilitats per l’obertura de les dades i les publicacions científiques, l’avantprojecte de llei de la ciència catalana o el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement a Catalunya ens fan mirar els propers quatre anys amb l’esperança posada en el progrés de la ciència oberta.
La reflexió que fa Enric I. Canela, catedràtic emèrit de bioquímica i biologia mol·lecular de la Universitat de Barcelona, publicada al periòdic L’Econòmic, gira al voltant dels avanços que la ciència oberta ha fet possibles amb la invetigació sobre la COVID-19. Sota el títol ‘La legislatura de la ciència oberta‘, Canela exposa que la pandèmia ha posat de manifest els beneficis no sols econòmics sinó també socials que ha significat facilitar l’accés a les publicacions científiques i les dades d’investigació.
En la mateixa direcció semblen dirigir-se els passos polítics a Cataluña, amb l’aprovació del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement que inclou la implementació d’una estratègia de ciència oberta. Aquesta estratègia pretén alinear-se amb les polítiques de la Comissió Europea sobre accés obert a la ciència, i s’ha desenvolupat tenint en compte les Recomanacions de l’Open Science Policy Platform.
El compromís polític també s’ha deixat notar en l’aprovació de l’avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya, que recull aspectes clau de l’Pacte Nacional per a la Societat de el Coneixement.
En efecte, i tal com deia el doctor Canela, aquesta podria ser la legislatura de la ciència oberta.
