Tenim un projecte d’investigació entre mans, sabem quins són els objectius del projecte, com hem d’obtindre les dades i com hem de tractar-les i analitzar-les per tal d’estudiar-les i extraure conclusions. Però, sabem què hem de fer després amb eixes dades?
En un context on la Ciència Oberta està guanyant protagonisme dia rere dia, com hem de tractar les dades una vegada concluim el nostre projecte d’investigació? Diverses biblioteques universitàries estan fent esforços per facilitar els investigadors les recomanacions i les accions que han de dur a terme amb les seues dades d’investigació per fer-les FAIR: cercables, accesibles, interoperables i reutilitzables.
Des del CSUC han celebrat recentment una sessió sobre la gestió de dades de recerca a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), presentada per Josep M. Palet (director de l’ICAC), Lluís Anglada (director de Ciència Oberta al CSUC) i Laia Garcia (tècnica de Recursos d’Informació al CSUC).
Al CSUC també trobareu una secció dedicada a les qüestions més tècniques referents a les dades d’investigació: elaboració de plans de gestió de dades, tractament de les dades, emmagatzemament, formats, llicències, etc. També recomanacions del CSUC per gestionar les dades de recerca.
Un pòster molt concís elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya recull bones pràctiques pel que fa a les dades d’investigació, i a la Universitat Jaume I de Castelló faciliten tot un seguit de recomanacions i recursos d’utilitat per a gestionar les dades d’investigació.
La Universitat de Barcelona també compta amb recomanacions, suport i assessorament en la gestió de dades de recerca al seu CRAI.